jueves, 18 de junio de 2009

10ª-Etapa: Ultimaaa_ Melide-Santiago
Al matí estavem bastant animats, com sempre hem rigut mogolló. A la tarda quan veiem l'arribada inminent ja començavem a estar tristos.
Prompte em parat a un xiringuito, aqui com que encara no hi ha platja el planten a meitat d'un prat. Ens em pres una empanada gallega i ens hem emportat un super bocata impressionant. A la surtida del poble he caigut de tal manera que he vist les estreles del dolor, una senyora molt amable m'ha ficat crema.
A llavorens m'ha donat tanta rabia que he començat a pedalejar fort com una boja. El Javier em seguia de prop i sense perdrem de vista, a la Barbara i al Piero els em deixat endarrera. Als 20 km se m'ha passat la furia bicicletera i hem esperat als companys per seguir pujant i baixant colinetes.
L'Entrada a Santiago no ha sigut molt alegre, o no tant com ens haviem pensat. És el final del viatge i comencen altres dubtes i altres somnis.
Ens tornarem a vore?
Us estimo molt a tots tres: Javier, Barbara i Piero. Moltes gracies per ser com sou. Els meus angels.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

bonjour Maria!!C'est LAnto!!je voulais te souhaiter beaucoup de courage pour ton voyage et ta quête personnelle!!Que Dieu veile sur TOI!!à très bientôt!!

juanin dijo...

mariaaaaa.

que peazo camino

que te divietas a topeee.

chaooo