8ª-Etapa:Cacabelos-Triacastela
Avuí hauriem d'alçar-mos molt promptet per remontar amb força O cebreiro i per sort a començat a ploure just quan sonaba el despertador i ha caigut una de ben grossa. Si, he dit sort pues ens faltaba descansar bastant. Així que fins les 12 h no hem surtit de Cacabelos.
Al anar a la esmentada localitat hem decidit agafar la carretera doncs s'ens havia fet molt tart. La pendent no es tant pronunciada com pel camí i pots anant tirant a poc apoc. Ens hem anat juntant amb altres ciclistes italians i a dalt ens hem fet la foto d'agermanament.
La baixada cap a Triacastela es molt bonica, ens hem endinsat en un bufit en les terres celtes. A Triacastela no quedavem habitacions i hem agafat una pensioneta i poc retro però acollidora.

9ª-Etapa: Triacastela-Melide.
Avuí tocaba alçarse prompte. Encara que no plovia ens hem mullat bastant per la boira entre els rierols que recorren el Camí cap a Sarria. En arribar al poble, em vist que havien deixat una estela de la nit anterior, la nit de Sant Joan, nit de bruixes. El poble restaba tranquil o més be resecós.
L'estampa que ens acompanya és sempre la mateixa, pujades i baixades inacavables entre un paissatge presios.
Quan hem arribat a Melide ja estava farta de aquest tobogan.
Avuí he conegut a Agustin, un sevillano encantador, hem conectat de seguida i hem anat pedalejant una bona estona junts abans d'arribar a Palas de Rei. També hem coincidit amb la parella de gallegos que anaven cantant cançons tradicionals.
A Melide tampoc queda on dormir. Ens han trobat una pensioneta que estaba forçça be i bastant neta. L'unic inconvenient és que he hagut de pujar la bici tres pisos