7ºetapa: Hospital de Órbigo-Cacabelos

Mare meua quan de temps ha passat!! No sé si m'enrecordaré de moltes cossetes que vaig viure. Després de un estiu canyero, la cervesa, la festa i la maria han pansit els meus records. Però abans de obrir altra finestra he de tancar una porta. Al més d'octubre tinc altres 15 dies de vacances i no he trobat la millor manera de desconectar que agafar la bici i tornar a repetir el Camí, aquesta vegada no sé si arribaré encara que el Edu digui que sóc molt cabuda i segur que hi tornaré a visitar al Santi. Bo, al menys m'agradaria fer alguns trams que em vaig passar al Juny: com la pujada de Saint Jean a Roncesvalles i el Port del Perdò. També i si la pluja m'ho permet intentaré anar pel camí i no per la carretera. Com que el Pierro i la Barbara m'han enviat les fotos segur que m'enrecordaré de més coses. Per cert son xulíssimes, ja us possaré algunes de molt divertides.
Hospital de Órbigo.
ooooouuuhh!! Ens em alçat molt però que molt promptet. El Javier està dormint encara i surtim a poquet a poquet, intentant no fer gaire ruido i...... catapAM!! primer bac del dia (6:30) he redolat per la escalera, bo el cul ha anat baixant esgraò per esgraò fins arribar a l'entrada del alberg.
Les dues rutetes per Castella se m'han fet molt dures, massa pla i massa vent, Ara comença l'ascensiò a les montanyes gallegues. Avuí la Creu de Ferro. AAAaaah!!! M'hagués agradat començar aquesta etapa més aprop del port però aquí no et pots ficar una meta, cada dia és diferent i arribes a on arribes i al dia següent afrontes la jornada amb valentia i si no la tens te la inventes com siga. Tirem cap a Astorga, un poble molt rebonic amb el ja conegut castell de WaltDisney, bo el Palau de Fades de Gaudí. A poc de arribar a Astorga i després d'una albada impressionant hem passat per un poblet molt xicotet i uns nois del poble, amb la cervessa a la m'ha em deien: Where are you from? where are you from?... després de repetir-ho varies vegades els hi he respost- de València- i ells molt decebuts han fet mitja bolta exclamat - baaaaa- Ens em partit el cul un rato, jejejeje... , veien com els andianos anaven a la caça de la turista.
El Javier ens a agafat a punt d'entrar al Restaurant Gaudí. En Astorga ens hem fet un bon desdijuni abans de remontar les terres del Bierzo. Comença a canviar el paissatge, ara és més celtic, les construccions son de pedra i els sostres de pissarra. Entrem i surtim de poblets petitons, passem Rabanal de Camino i cap amuuuunt... Estic una miqueta cansada i el Pierro, la Barbara i el Javier tiren cap a endavant i els hi dic que apa, apa. En aquest punt, hem agafat tots plegats molta confiança com si ens coneguessim de tota la vida i quan un es retrase, els altres tiren però esperen a unir el grup. Ja veieu, comences sols i segur que acabarem tots junts.
Sembla que ara hi ha més gent al Camí, s'acosta Galicia i la gent es decideix a fer els ultims km cap a Santiago per gaudir de l'esència del Camí i aconseguir " la compostela". Practicament vaig soleta pujant, xino xano. Aquesta vegada hem anat per la carretereta , ens pareixia molt dur anar pel sendero original. De totes maneres no s'allumya molt de la carretera. De quan en quan, em vaig trobant a dos bicigrinos de Vigo que em van animant i donant forces.
A punt d'arribar a la Creu de Ferro, veig els meus companys i sense deixar de pedalejar els hi dedico la cançò de Rita Pavone... "dime por qué, los domingos me abandonas por el futbol..." puntazo!! la Barbara em replica la canço en Italià
Aquesta nit tenim que arribar a un lloc guapo i vore el partit Italia-España. Ens hem jugat un pernil!!
La baixada de la Creu de Ferro és espectaculaaar!!! No tenia prou frenos per aturar la burreta. A la falda de la increïble baixada i ha un poblet molt cuco, rural però a tope de pijos, es diu Molinaseca. En una mini terrassa, molt acogidora, l'ama del bar ens ha preparat un plat ple d'embutits i em sembla que m'he begut un litro de de xampu. Avuí fa molta calor i abans de seguir pedalejant ens em fet una bona mitjdiada, a prop tenim Pomferrada i voldriem fer uns quants kilometrets més, al menys fins a Cacabelos. L'entrada de totes les ciutats és horrible, la de Pomferrada també encara que sigui molt xicoteta. Bo, tirem sense parar-mos gens i entrem pel camins rodejats de vinyes , el paissatge és preciós i molt agraït, tot verdet la calor no et sembla tat forta. Al passar per un poblet em trobat una font espectacular, no us la puc descriure us posse les imatges i vosaltres mateixos voreu quin goig.
Queden pocs quilometrets per a Cacabelos i no dubtem en arribari i aposentar-nos en el Hostal La Gallega. A Molinaseca em agafat una tarja del Hostal, quan em arribat l'aparença de la façana no era molt bona però al entrar ens em trobat amb un localet recient restaurat, on cada habitació tenia pantalla plana. MASSA MASSA PA LA CARABASSA. Bo, avuí toca mimar-se:
-netetjar la roba a la rentadora i la secadora.
-mirar el partidet de futbol a una pulperia.
-dutxeta com deu mana i cremetes curatives de la mama.
-i... dues bolses de gel a cada genoll, avuí ja tocaba a vore com estic demà.
A prop del Hostal hi ha una Pulperia, allí ens hem trobat un grupet de bicigrinos ja apossentats a la seua taula de cara a la tele per vore el partidet. Allí ens hem trobat a un altre italià, de Sicilia, ho he esbrinat per la salutaciò euforica que li ha fet als seus compatriotes. Els del sur de Italia son com els del sur de la Peninsula Ibèrica, molt calurosos... Em sembla que també hi era a la taula el amic sevillano, Agustin, no estic segura un dia li ho preguntaré.
A l'endemà ens esperava altre port impressionant i no hem tardat en anar-mos a dormir.