domingo, 22 de junio de 2008

22 juny 2008







Hola com passa el temps. Ara estic a Cacabelos, em sembla que queden uns 200 Km per arribar a Santiago. Perdoneu que haja deixat de escriure, no es fàcil trobar un lloc per conectar-se.


Comencen a fer-me un poc de mal els genolls y ara de seguida en quan acabe em ficaré gel. Hem passat tres jornades fent 100 km cada dia. Era un poc monoton la part de Palencia y Leon. Ara comença lo dur. Avuí em fet una pujada impressionant fins a la creu de ferro , demà també tenim un altra jornada bestia.


Vaig començar sola y ara anem cuatre junts.

Aquestos son els meus companys de ruta. Dos Italians y un de Barbastro. Ho estem passant teta parlant en Italia, Valencia i castellà.

Bo, disculpeu que no puga escriure gaire, quan acabe estic feliç però reventà.

Encara que diuen que baixaran les temperatures, ací fa molta calora i ens alcem a les 5 del matí per començar fresquets.

Ara comença a haver-hi molta gent pues hi han molts que comencen 200 km abans de arribar a Santiago. Ells s'ho perden.

Un bes a tots, gràcies pels anims

viernes, 20 de junio de 2008

20 juny 2008

Bo, lo primer agrair a tots els anims que em doneu. Açò és alucinant, no sols pels paissatges, la bici, les vacances, etc. Sino per la qualitat humana que et trobes al trajecte. Mai habia viscut algo igual.

us deixo un petit resum d'aquestos dies que no he pogut escriure:
18 JUNY 2008
El dia va començar molt molt aviat, a les 6:30 ja hi era pedalant per la senda cap a Logroño. A l'entrada hi ha una iaia molt encantadora que es diu Felisa em vaig fer una foto amb ella i em va ficar el sello a la credencial, on fica "Felisa: higuos-agua y amor".
No vaig tardar gaire en surtir de la ciutat doncs totes son un poc agobiant quan portes hores soles sense cotxes ni ruidos ni fums. Per Logroño es surt per un parc precios i la gent d'alli mateix et va diguent ¡Buen Camino!. Et dona molt bon rotllo. Quasi a punt d'enfilar la senda pel camp hi ha un porxo on es fica un home de barba llarga. El vaig passar de llarg però no sé per qué tirí cap a endarrere. Vaig passar una estona molt molt entrañable, una xarrada guapissima. Bo, a vore si trobe un ciber, pues en tiren d'aquí. Fins ara.

martes, 17 de junio de 2008

17 juny 2008

Resum de la primera etapa:
Jaja jaja. l'intencio era bona pero despres de vore la puxada espatarrant. (sant jean-roncesvalles) el diumenge i la pluxa alucinant del dilluns, just abans de començar vaig decidir tirar des de Roncesvalles.
Primer vaig anar a poc a poc per la carretera (sense arcen) i amb por de morir xafà per un dels camions de porcs que passaven, en vaig atrevir a enfilarme per Camí. Va ser molt xulo i un poc dur per la pluxa torrencial i el fang però val la pena. El paissatge es guapíssim. Tunels i tunels d'arbres on no passava la llum del sol.
La gent és "majjissima, encara que no ho demanes a la mínima que et veuen amb dificultats t'ajuden (como la vida misma no?)
COM ES POT PUNXAR TRES VEGADES EN UN DIA!!! DEU MEU!!!
La jprimera vegada m'ho vaig arreglar jo. eoeoeoeoeoe. La segona vegada un italia que passava just quan començava la maniobra.oeoeoeoeoeoeoeoeoeo. Menos mal pues jo no hagués vist el pinxo moruno que portaava clavat a la cuberta. La tercera vegada la pluxa va descansar i em va permetre canviar-ho sense mullarme a prop de Pamplona.
Quan vaig entrar a la ciutat plovia tant que em vaig perdre durant una hora. Al final vaig m'aprendre de nou el Camí cap a Cizur Menor, on me vaig quedar a dormir en un albergue que m'habia recomanat una Catalana quan baixava de Roncesvalles. Xulíssim. Alberg Maribel . La típica cassota navarra. Era l'unica de la peninsula iberica, em vaig fartar de parlar en Angles i frances a lo indio.
Després de sopar vaig haber de ficar a la bici a cures intensibes. Portava una ma de fang impresionant. La vaig deixar ben guapa i amb cremeta i tot. Ala a arreglar càmares. La primera vegada, em sembla que ho he fet be. Ja us diré quan torné a punxar.



resumen d'avuí: Buff! l'etapa d'avuí ha sigut molt diferent, puxada baixada puxada baixada fins 80 km apr´ximadament, Per sort la dona de l'albergue m'ha indicant un camí que vorege el "Alto del Perdon" i me lliurat d'una bona tortura, pues la baixa, amb tanta pluxa es veu que era inpracticable per les bicis.
A prop de Puente de la Reina m'he trobat un bicigrino. Ens hem seguit durant uns km, i al parar hem fet una xarradeta. Total que l'etapa d'avuí he anat acompañada fin al final. A Estela ens hem parat a dinar. Ell un xuleton i jo una truita que l'he portat els 40 km restant saltantme al coll. Demà surtiré abans i dinaré tart però tranquila al alberg.
La veritat ( no es per fer-me la xula) es que jo li portava una miqueta de ventatge, però m'ha anat be la companyia pues gracies a ell hem pogut arribar a aquest poble tan xulo: Viana. Al final estava molt molt apurada i ell s'ha ficat al davant per frenar un poc l'aire que feia.
Ara estic al Alberg, es molt gran i hi ha massa gent. Alguns van bastant pet.
He conegut un tio molt autentic, el coneixen per tot arreu com el Bin Laden del Camino. A l'abril va surtir de Cap de Creus i vol anar fins a Finisterre amb el seu goset.
Buff! es curios ahir vaig coneixer dos coreans, super tranquis i avuí he conegut a altres dos jartos de vino i amb una marxa.
Bo, me'n vaig a dormir. Una abraçada a tothom i dona. Moltes gràcies pels missatges. M'animen molt.
AAA demano perdò a totes les baboses que vaig disseccionar el dilluns baixant de Roncesvalles. AAA son enormes. Estaran bones a la llauna???
Demá prometo ficar fotetes.
Ciao

lunes, 16 de junio de 2008

16 juny 2008

Hola hola: demà us contaré. He punjat tres vegaeeeesss

domingo, 15 de junio de 2008

15 juny 2008

Ja hem arribat a Burguete, el hotes està molt be. Com que teniem tota la tarda per visitar coses ens hem acostat a la misa del peregrino a Roncesvalles. Ha sigut molt emocionant. Hi havia un noi tocant el orgue de categoria. Quan s'ha acabat la missa la gent a marxat i el noi del orgue seguia i ens ha donat un recital heavy bestial. Estava emocionat tocant, es veia de la manera que feia passar el full de la partitura.
Després ens hem acostat a Sant Jean, es xulissim, una passada de poble, quina pena no haberse quedat alli, sembla de conte.
Bo, demà comence, és una etapa molt dura i no sé si arribaré a Pamplona o ha Cizur Menor. Hi ha una pendent bestial i sembla que està ploguent.
Bona nit.

sábado, 14 de junio de 2008

14 junio 2008 El Talladell

Quin cansament de dia: em sembla que ho tinc tot i també que segur em faltarà algo. Pensava que les alforges no pesarien gaire i no sé com respondrà el meu cos amb aquest nou element. Bo, també m'hauré d'acostumar a les cales pues tan sols les he pogut probar dues setmanes i el primer dia ja em vaig fotre un hostia. Estic probant aquest blog, encara no sé si ho escriuré en valencià o en castellà o si quan arribe al hospedatge tindré forces per escriure un ratet. Em sembla que hi haurà de tot.
Ah! m'ha picat un mosquit.OhOh, no he agafat repelent de mosquits.
Ara probaré de ficar alguna imatge, com la foto que els hi vaig fer l'altre dia al meus tres amorets melancòlics. Segur que aquestos dies que la Meri està de happy-power pel Camino, es faran molta companyia.

Ei, que guapos que esteu!!
Segur que m'aneu a trobar a faltar?

Buff! en sembla que estic en un núbol. Estic molt contenta i a la vegada cansaeta. He arreglat les alforges. El Edu m'ha ajudat a montarles. La que més ha costat ha sigut la de davant, les dos de radere han sigut no res, en un bufit ja estaven col·locades.

Ara tinc dos guardians custodiant la bici per a que no se la emporte ningú, o per a que no s'en vagi ella, pues no sap quina companyera tan esbojarrada que te. Aquí teniu la foto dels guardians. Joer la barbu no ha surtit molt guapa, em sembla que està una miqueta mosca. S'ha passat tota la setmana fugint cap al cotxe. Cada vegada que obria la porta de casa, corre, corre i allí la tenies , esperant per marxar a algun lloc.

Bo, ja han arribat els meus pares. Com sempre la mare ha portat dos litros de caldo (bonissim) per a el Edu. I a mi m'ha preparat un mun de coses pel camí: medicina homeopàtica, muesli en dosis, cremetes per la pell, etc. Ara em sembla massa i segur que li ho agrairé cada dia. Demà em portaran fins a Roncesvalles i pegarem una volteta fins que fasin la missa del Peregrino. Ei Edu no fiquis aquesta cara, que no em vaig a fer catolica apostolica.
El pare encara no es creu que podré fer tot el camí, bo no sé si en coneix gaire. Soc cabuda , eh Edu!!. Bo com que no tinc gaire foto meua, abans de marxar em faré alguna amb els pares.
Gràcies xampi per la càmera, es molt guapa.
Bona nit.