10ª-Etapa: Ultimaaa_ Melide-Santiago
Al matí estavem bastant animats, com sempre hem rigut mogolló. A la tarda quan veiem l'arribada inminent ja començavem a estar tristos.
Prompte em parat a un xiringuito, aqui com que encara no hi ha platja el planten a meitat d'un prat. Ens em pres una empanada gallega i ens hem emportat un super bocata impressionant. A la surtida del poble he caigut de tal manera que he vist les estreles del dolor, una senyora molt amable m'ha ficat crema.
A llavorens m'ha donat tanta rabia que he començat a pedalejar fort com una boja. El Javier em seguia de prop i sense perdrem de vista, a la Barbara i al Piero els em deixat endarrera. Als 20 km se m'ha passat la furia bicicletera i hem esperat als companys per seguir pujant i baixant colinetes.
L'Entrada a Santiago no ha sigut molt alegre, o no tant com ens haviem pensat. És el final del viatge i comencen altres dubtes i altres somnis.
Ens tornarem a vore?
Us estimo molt a tots tres: Javier, Barbara i Piero. Moltes gracies per ser com sou. Els meus angels.