Feia temps que ho desitjava, pot ser 2 , 3, 5 o ..... pot ser 20 anys que ho desitjava. A més fa 10 anys que visc amb una persona que també o desitjava tant com jo i per fiiii!! ja la tenim aquiiii!!
L'any passat em van dir a la ITV que la Renault Express tenia algo en el motor i que abans de venir a les properes revisions hauria de passar per algun taller i fer una inversió. Quina peneta, sempre m'ha agradat la conducció tranquil·la del meu vehicle, la comoditat d'obrir la porta i carregar de tot, un vehicle multifunció però sense gaire glamour. Cosa que a mi això no m'importava gaire. Lo important es que pugués anar d'ací cap allà amb la meua bici o amb animals. Que se jo, l'he feta servir per moltes cossetes i m'ha portat fins i tot a Italia. Que bo! a meitat camí vam parar a un vinya a dormir. La Barbu i el Hendrix dormien a fora i ell es va passar tota la nit vigilant.
Be, el cas es que porte uns mesos que li veig que supure algo per baix del motor i sense pensar-ho molt (si penso no ho faig) vaig començar a buscar el que jo mes desitjava tants anys: una volkswagen westfalia. Com el pressupost no m'arribava per una nova, vaig començar a buscar una de segona ma i quan portava un mes .... taxan... va sortir la meua oportunitat.... beneïda casualitat que fos al costat del poble on viuen el meus pares. Per mi era massa llunt però vaig fer anar corrent a ma mare i a mon pare a fer-li una ullada. Vaig parlar una bona estona amb el propietari i de seguida vaig confiar en ell i em va fer veure que aquesta seria per mi. Els meus pares flipaven que volguera comprar una furgo del 98. Ma mare ja ha vist que es una preciositat doncs li feia il·lusió portar-me-la i s'ha enamorat en tan sols 350 km. hehehe :)
Aquest cap de setmana ha arribat el estreno!! Jupiiii!! Hem celebrat varies cossetes: 10 anys juntets amb el Edu, el primer dia de platja amb el Leo i la primera sortida amb la VW. Un cap de setmana redó i meravellós. Estic molt contenta, he desconectat mogollò i m'he emocionat de retrovar-me amb petits plaers i grans sensacions.
El divendres 14 l'Edu i jo feiem 10 anys que el vaig enganyar per poder lligar-lo. hehehe... jo pensava que era romantic anar a la platja i caminar descalç sobre la sorra però resulta que hi havien moltes pedres a la platja del Puig i el pobre va aguantar un desastrosa passetjada . Be, vaig pensar ... si aguanta això serà per algo ... no?... ves per on que som 10 anyets juntets la mar de felicianos.
El dissabte baixarem a la tarda a Cambrils amb la Sandra, el Marc i l'Albert... El Leo va xafar la sorra de la platja i es va quedar flipant ... quina cosa més rara... agafava la sorra amb suavitat i la deixava caure... voilaaaaa ... que bonico és vore gaudir un xiquet... quina careta innocent... Mes va gaudir quan va conèixer el plaer de deixar-se emportar per les onades. Era el primer cap de setmana que feia bo, el estiu ha vingut de cop i la temperatura era tant bona com per quedar-mos fins tardet a respirar la marinada. L'hora de sopar fou una mica tard però va valdre la pena doncs vaig probar una pizza boníssima : la Melanzana, uuuhmm! que gepola soc.
La nit l'hem passat a la furgo, una mica estrets. Es clar que no és el matalàs de casa però be, prova superada. Al matí per fer una mica de temps mentres el sol escalfava la sorra, hem anat a desdejunar a una terrasseta. Passejava amb el Leo a vora mar i mirava el blau i mirava els meus records i de repent m'he sorprès dels meus pensament sincers... m'he dit m'agrada... Feia temps que no havia xafat una platja, tants anys vivint a vora mar i havia sortit de València rebutjant certes coses del passat. I avuí m'he n'adono que sento una grandíssima nostàlgia vers el mar.
Estem tots molts cansats. Vaig a dormir i demà continuaré. Besets a tots , sobretot amb meu coret, El Leo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario