lunes, 10 de junio de 2013

AVUÍ ÉS UN GRAN DIA PER COMENÇAR DE NOU

Doncs això , avuí és un gran dia per començar, per retrobar-me , per continuar, per enllaçar... tots els verbs que busque tenen moviment continuïtat. Serà per algo , per que no parem mai. Sobretot ara amb el Leo en la nostra vida tot es un frenesí i veig que cada vegada s'accelere més i més. 

  Fa temps que volia escriure, durant el meu embaràs i sobretot després del part. Si que ho he fet a estonetes però sentia la necessitat de obrir el meu blog i escriure una estoneta. I per qué avuí? doncs venim de casa d'uns amics. Mentres el Edu assajava amb el seu nou grup , el Leo i jo hem anat a fer una visita a la Judith, l'Alba i el Pau. Al tornar a recollir al papi , em pujat a saludar a la Gina i com no, és inevitable fer una xarradeta amb ella. Amb el ulls es menge al Leo , l'abraça , el besa , el mira amb carinyo... m'agrada que miren al meu fill així , està sempre arropat per uns ulls amorosos. La Jana ens ha tocat una mica la Viola, tant petita (set anys) i ja va al conservatori. Qué maco tenen sempre el pati, avuí més maco encara quan he vist assomar-se una petita careta de gatet. La taca fa un any, mes o menys, que es va morir i ara ja tenen un altre felí. Sempre fa falta a una casa de poble. Es guapissim . La pobre Trufi també ha d'aguantar les empentes de la seua nova companya. 

    La visita de la Gina ha sigut curteta , tan apenes em xarrat però m'ha dit algo que m'ha deixat pensant i meditat...  que es hora de escriure un rato. Amb ulls melancòlics ens ha dit, disfruteu molt que passa ràpid (hehe, ja ho hem comprovat) fa dos dies que era peque i no t'enrecordes de res per que vas creixent amb el fill i et vas adaptant. 
    També m'he ficat una mica trista de pensar que açò tant meravellós que estem vivint s'esvaneiria en poc de temps. :( ooooh! deu meu. Això que tant ens ha costat i que tant feliç ens ha fet i tant intensament ens fa viure la vida. ooooh! no. 

   Porto temps rumiant, veient blogs de supermamis , informació per aqui i per allà... i es clar, jo tenia un blog molt maco on vaig escriure mentres viatjava per Camí de Sant Jaume. No sabia que fer si crear un altre o seguir aquest mateix. He volgut seguir-lo per nostalgia i per saber i reafirmarme en que soc la mateixa Marieta entremaliada. Amb un crio però la mateixa. hehehe... Gracies peque , t'estime molt.