Hem poques setmanes hem passat d'urna primavera freda a l'estiu calorós. Mes o menys son els dies que el Leo ha començat a treure els queixals. No es deixa veure molt la boca i si fiques el dit et fot una bona mossegada. Per si de cas , prefereixo tenir els dits sencer, hehehe. Els primers queixals estava molt molest pero els darrers han sigut molt dolorosos i hem passat unes nits cutres desesperats veient com rundinava i pegava voltes pel llit. Una nit en mig d'una plorera em vaig sentir molt impotent, no sabia com calmar-lo, pobret, quin dolor tenia. Vaig recordar que tenia ibuprofeno per nens i li vaig donar la dosis corresponent. Se l'ha pres durant dos dies i ara ja sembla que tot ha passat. Esperem!
Estic molt contenta de com portem al Leo. Des d'un primer moment ens hem deixat emportar i ell ha anat decidint i fent. Sembla raro deixar que un bebe decideixi? A mi sí , però ens hem deixat ensenyar per ell i de vegades semblava que aquestos petits neixen sabent el que volen. Fa una dies que quan pugem a dormir mama una mica i de seguida vol gitar-se al llit. Comença a pegar voltetes, a vegades riu a vegades sospira, mentres li toco l'esqueneta o els cabells va agafant una mica la son. Al final es ell sol que s'adorm tranquilet. Sembla que comença a dormir com un nen gran. :)
Aquest cap de setmana hem fet un sopar molt maco amb les parelles que tenen nens petits al poble. Que be ho vam passar tots. El Leo va jugar molt i amb la música no deixa de ballar. A les dotze marxarem a casa doncs jo tenia una bona migranya. El Leo es va dormir mentre pujàvem al carrer de dalt i a l'endemà ens va deixar dormir fins les 10:30. Jupiii! Apa , bona nit. Besets, besets.
lunes, 8 de julio de 2013
miércoles, 26 de junio de 2013
Primera surtida en bicicleta per la Via Verda de les terres de l'Ebre
Doncs si, per fi s'ha estrenat el Leo! Quina emoció! La seua primera ruteta a la cadireta de la bici. Ja havíem fet alguna pedalejada pel voltant del poble amb el carro però com que veiem que el Leo s'aburria una poquet vam provar de eixir amb la cadireta. Abans de comprar-la (no fos que no li agradés :( ) li vam demanar a un amic que ens la deixes.
Aquesta vegada ens vam deixar guiar pel nostre amic i veí Angel. Ell ja ho havia fet feia temps i coneixia un bon lloc per dormir. El divendres vam arribar una mica tard a Horta de Sant Joan però amb el temps just de fer el sopar amb llum solar. En arribar al camping municipal vam ficar les furgonetes amb les portes lateral encarades pensant-mos que era la millor disposició però en fer una ullada a altres veïns vam agafar ideas per la propera surtida furgonetera. L'Angel també té una vw transporter . A dins s'ha fet amb uns arcons una bona superfície per dormir.
Al dissabte ens vam alçar tardet, bo, a les 9 . hehehe... sembla prompte però per nosaltres és tard, hehehe... sobre les 12:00 vam començar a pedalejar des de Horta de Sant Joan cap a Tortosa. Aquesta direcció fa tot baixada i de tant en tant entres als túnels que afortunadament estaven tots iluminats i no calia ni frontal ni pila. El Leo es va sentir super agustet a la bici. Semblava molt emocionat doncs veia tot el paisatge i no perdia ull a les pedalejades de sa mare. Li va encisar l'aire i la velocitat, com a sa mare durant el 15 km fins al Santuari de la FontCalda. Fins allí havien fet servir una xaqueteta però en arribar el sol va començar a picar i vam haver de esperar unes horetes que baixes la temperatura per remontar els kilòmetres recorreguts. Mentres es preníem un gelat al Bar el Edu cuidava les bicis i els mosquits van fer fira a les seues cames. El pobre porta encara unes bones cames unflades. A cinc km de arribar al punt de sortida el Leo es va cansar i l'Edu va agafar la bici , li entretenia amb historietes fins acabar la ruta a la furgoneta. Estan fets unes fieretes aquestos homenets. hehehe.
Bo, fou una grata experiència i un plaer escoltar al Leo fer rum rum en vore la cadireta de la bici. SEMBLA QUE LI AGRADA. JUPIIII!!
Al diumenge no vam fer gran cosa. Bo , fer un passeig a vora d'un riu molt bonico. Mala pata vaig tenir en tropesar amb una branca pero gracies al meu cap dur vaig poder resoldre en pocs segons el que hagués sigut un caiguda molt gran. Estiguí a punt de fer-me molt mal i al final sols me he portat cap a casa un super nyanyo al front amb una mica de ferida. He tingut que anular la renovació del carnet de conduir doncs amb el careto que se m'ha quedat quedaria fatal a la foto. Bo, altre dia serà.
Bona nit melonets del melonar. M'en vaig amb el meu coret a sotmiar amb angelets. Muac
Aquesta vegada ens vam deixar guiar pel nostre amic i veí Angel. Ell ja ho havia fet feia temps i coneixia un bon lloc per dormir. El divendres vam arribar una mica tard a Horta de Sant Joan però amb el temps just de fer el sopar amb llum solar. En arribar al camping municipal vam ficar les furgonetes amb les portes lateral encarades pensant-mos que era la millor disposició però en fer una ullada a altres veïns vam agafar ideas per la propera surtida furgonetera. L'Angel també té una vw transporter . A dins s'ha fet amb uns arcons una bona superfície per dormir.
Al dissabte ens vam alçar tardet, bo, a les 9 . hehehe... sembla prompte però per nosaltres és tard, hehehe... sobre les 12:00 vam començar a pedalejar des de Horta de Sant Joan cap a Tortosa. Aquesta direcció fa tot baixada i de tant en tant entres als túnels que afortunadament estaven tots iluminats i no calia ni frontal ni pila. El Leo es va sentir super agustet a la bici. Semblava molt emocionat doncs veia tot el paisatge i no perdia ull a les pedalejades de sa mare. Li va encisar l'aire i la velocitat, com a sa mare durant el 15 km fins al Santuari de la FontCalda. Fins allí havien fet servir una xaqueteta però en arribar el sol va començar a picar i vam haver de esperar unes horetes que baixes la temperatura per remontar els kilòmetres recorreguts. Mentres es preníem un gelat al Bar el Edu cuidava les bicis i els mosquits van fer fira a les seues cames. El pobre porta encara unes bones cames unflades. A cinc km de arribar al punt de sortida el Leo es va cansar i l'Edu va agafar la bici , li entretenia amb historietes fins acabar la ruta a la furgoneta. Estan fets unes fieretes aquestos homenets. hehehe.
Bo, fou una grata experiència i un plaer escoltar al Leo fer rum rum en vore la cadireta de la bici. SEMBLA QUE LI AGRADA. JUPIIII!!
Al diumenge no vam fer gran cosa. Bo , fer un passeig a vora d'un riu molt bonico. Mala pata vaig tenir en tropesar amb una branca pero gracies al meu cap dur vaig poder resoldre en pocs segons el que hagués sigut un caiguda molt gran. Estiguí a punt de fer-me molt mal i al final sols me he portat cap a casa un super nyanyo al front amb una mica de ferida. He tingut que anular la renovació del carnet de conduir doncs amb el careto que se m'ha quedat quedaria fatal a la foto. Bo, altre dia serà.
Bona nit melonets del melonar. M'en vaig amb el meu coret a sotmiar amb angelets. Muac
domingo, 16 de junio de 2013
CAP DE SETMANA D'ESTRENO VW
Feia temps que ho desitjava, pot ser 2 , 3, 5 o ..... pot ser 20 anys que ho desitjava. A més fa 10 anys que visc amb una persona que també o desitjava tant com jo i per fiiii!! ja la tenim aquiiii!!
L'any passat em van dir a la ITV que la Renault Express tenia algo en el motor i que abans de venir a les properes revisions hauria de passar per algun taller i fer una inversió. Quina peneta, sempre m'ha agradat la conducció tranquil·la del meu vehicle, la comoditat d'obrir la porta i carregar de tot, un vehicle multifunció però sense gaire glamour. Cosa que a mi això no m'importava gaire. Lo important es que pugués anar d'ací cap allà amb la meua bici o amb animals. Que se jo, l'he feta servir per moltes cossetes i m'ha portat fins i tot a Italia. Que bo! a meitat camí vam parar a un vinya a dormir. La Barbu i el Hendrix dormien a fora i ell es va passar tota la nit vigilant.
Be, el cas es que porte uns mesos que li veig que supure algo per baix del motor i sense pensar-ho molt (si penso no ho faig) vaig començar a buscar el que jo mes desitjava tants anys: una volkswagen westfalia. Com el pressupost no m'arribava per una nova, vaig començar a buscar una de segona ma i quan portava un mes .... taxan... va sortir la meua oportunitat.... beneïda casualitat que fos al costat del poble on viuen el meus pares. Per mi era massa llunt però vaig fer anar corrent a ma mare i a mon pare a fer-li una ullada. Vaig parlar una bona estona amb el propietari i de seguida vaig confiar en ell i em va fer veure que aquesta seria per mi. Els meus pares flipaven que volguera comprar una furgo del 98. Ma mare ja ha vist que es una preciositat doncs li feia il·lusió portar-me-la i s'ha enamorat en tan sols 350 km. hehehe :)
Aquest cap de setmana ha arribat el estreno!! Jupiiii!! Hem celebrat varies cossetes: 10 anys juntets amb el Edu, el primer dia de platja amb el Leo i la primera sortida amb la VW. Un cap de setmana redó i meravellós. Estic molt contenta, he desconectat mogollò i m'he emocionat de retrovar-me amb petits plaers i grans sensacions.
El divendres 14 l'Edu i jo feiem 10 anys que el vaig enganyar per poder lligar-lo. hehehe... jo pensava que era romantic anar a la platja i caminar descalç sobre la sorra però resulta que hi havien moltes pedres a la platja del Puig i el pobre va aguantar un desastrosa passetjada . Be, vaig pensar ... si aguanta això serà per algo ... no?... ves per on que som 10 anyets juntets la mar de felicianos.
El dissabte baixarem a la tarda a Cambrils amb la Sandra, el Marc i l'Albert... El Leo va xafar la sorra de la platja i es va quedar flipant ... quina cosa més rara... agafava la sorra amb suavitat i la deixava caure... voilaaaaa ... que bonico és vore gaudir un xiquet... quina careta innocent... Mes va gaudir quan va conèixer el plaer de deixar-se emportar per les onades. Era el primer cap de setmana que feia bo, el estiu ha vingut de cop i la temperatura era tant bona com per quedar-mos fins tardet a respirar la marinada. L'hora de sopar fou una mica tard però va valdre la pena doncs vaig probar una pizza boníssima : la Melanzana, uuuhmm! que gepola soc.
La nit l'hem passat a la furgo, una mica estrets. Es clar que no és el matalàs de casa però be, prova superada. Al matí per fer una mica de temps mentres el sol escalfava la sorra, hem anat a desdejunar a una terrasseta. Passejava amb el Leo a vora mar i mirava el blau i mirava els meus records i de repent m'he sorprès dels meus pensament sincers... m'he dit m'agrada... Feia temps que no havia xafat una platja, tants anys vivint a vora mar i havia sortit de València rebutjant certes coses del passat. I avuí m'he n'adono que sento una grandíssima nostàlgia vers el mar.
Estem tots molts cansats. Vaig a dormir i demà continuaré. Besets a tots , sobretot amb meu coret, El Leo.
L'any passat em van dir a la ITV que la Renault Express tenia algo en el motor i que abans de venir a les properes revisions hauria de passar per algun taller i fer una inversió. Quina peneta, sempre m'ha agradat la conducció tranquil·la del meu vehicle, la comoditat d'obrir la porta i carregar de tot, un vehicle multifunció però sense gaire glamour. Cosa que a mi això no m'importava gaire. Lo important es que pugués anar d'ací cap allà amb la meua bici o amb animals. Que se jo, l'he feta servir per moltes cossetes i m'ha portat fins i tot a Italia. Que bo! a meitat camí vam parar a un vinya a dormir. La Barbu i el Hendrix dormien a fora i ell es va passar tota la nit vigilant.
Be, el cas es que porte uns mesos que li veig que supure algo per baix del motor i sense pensar-ho molt (si penso no ho faig) vaig començar a buscar el que jo mes desitjava tants anys: una volkswagen westfalia. Com el pressupost no m'arribava per una nova, vaig començar a buscar una de segona ma i quan portava un mes .... taxan... va sortir la meua oportunitat.... beneïda casualitat que fos al costat del poble on viuen el meus pares. Per mi era massa llunt però vaig fer anar corrent a ma mare i a mon pare a fer-li una ullada. Vaig parlar una bona estona amb el propietari i de seguida vaig confiar en ell i em va fer veure que aquesta seria per mi. Els meus pares flipaven que volguera comprar una furgo del 98. Ma mare ja ha vist que es una preciositat doncs li feia il·lusió portar-me-la i s'ha enamorat en tan sols 350 km. hehehe :)
Aquest cap de setmana ha arribat el estreno!! Jupiiii!! Hem celebrat varies cossetes: 10 anys juntets amb el Edu, el primer dia de platja amb el Leo i la primera sortida amb la VW. Un cap de setmana redó i meravellós. Estic molt contenta, he desconectat mogollò i m'he emocionat de retrovar-me amb petits plaers i grans sensacions.
El divendres 14 l'Edu i jo feiem 10 anys que el vaig enganyar per poder lligar-lo. hehehe... jo pensava que era romantic anar a la platja i caminar descalç sobre la sorra però resulta que hi havien moltes pedres a la platja del Puig i el pobre va aguantar un desastrosa passetjada . Be, vaig pensar ... si aguanta això serà per algo ... no?... ves per on que som 10 anyets juntets la mar de felicianos.
El dissabte baixarem a la tarda a Cambrils amb la Sandra, el Marc i l'Albert... El Leo va xafar la sorra de la platja i es va quedar flipant ... quina cosa més rara... agafava la sorra amb suavitat i la deixava caure... voilaaaaa ... que bonico és vore gaudir un xiquet... quina careta innocent... Mes va gaudir quan va conèixer el plaer de deixar-se emportar per les onades. Era el primer cap de setmana que feia bo, el estiu ha vingut de cop i la temperatura era tant bona com per quedar-mos fins tardet a respirar la marinada. L'hora de sopar fou una mica tard però va valdre la pena doncs vaig probar una pizza boníssima : la Melanzana, uuuhmm! que gepola soc.
La nit l'hem passat a la furgo, una mica estrets. Es clar que no és el matalàs de casa però be, prova superada. Al matí per fer una mica de temps mentres el sol escalfava la sorra, hem anat a desdejunar a una terrasseta. Passejava amb el Leo a vora mar i mirava el blau i mirava els meus records i de repent m'he sorprès dels meus pensament sincers... m'he dit m'agrada... Feia temps que no havia xafat una platja, tants anys vivint a vora mar i havia sortit de València rebutjant certes coses del passat. I avuí m'he n'adono que sento una grandíssima nostàlgia vers el mar.
Estem tots molts cansats. Vaig a dormir i demà continuaré. Besets a tots , sobretot amb meu coret, El Leo.
martes, 11 de junio de 2013
Fa un any
Aquesta es la frase que més repeteixo cada dia. Han sigut dos anys molt intensos amb moments macos i altres no tant. Un 2011 ple d'emocions, d'alegries i plors, d'esperança i paciència, de pors ... de vegades molta por, una por que no comprenia, que em va immobilitzar , que em va embogir una mica i em va fer plantejar-me moltes coses. Quan busques i no arriba i quan arriba i sembla que ho perds tot, et derrumbes per instants i tornes a agafar força per respirar ben fort, seguir endavant es el meu objectiu i una llum que veus segur a l'horitzò m'acompanya i em guia per complir un sotmi. Tindre un fill.
Dir les coses clares encara em costa. Vaig patir un embarás amb pors però cada dia miro al Leo , el beso, l'abraço i se que està amb mi, al meu costat cada nit. T'estimo carinyet. Bona nit.
Dir les coses clares encara em costa. Vaig patir un embarás amb pors però cada dia miro al Leo , el beso, l'abraço i se que està amb mi, al meu costat cada nit. T'estimo carinyet. Bona nit.
lunes, 10 de junio de 2013
AVUÍ ÉS UN GRAN DIA PER COMENÇAR DE NOU
Doncs això , avuí és un gran dia per començar, per retrobar-me , per continuar, per enllaçar... tots els verbs que busque tenen moviment continuïtat. Serà per algo , per que no parem mai. Sobretot ara amb el Leo en la nostra vida tot es un frenesí i veig que cada vegada s'accelere més i més.
Fa temps que volia escriure, durant el meu embaràs i sobretot després del part. Si que ho he fet a estonetes però sentia la necessitat de obrir el meu blog i escriure una estoneta. I per qué avuí? doncs venim de casa d'uns amics. Mentres el Edu assajava amb el seu nou grup , el Leo i jo hem anat a fer una visita a la Judith, l'Alba i el Pau. Al tornar a recollir al papi , em pujat a saludar a la Gina i com no, és inevitable fer una xarradeta amb ella. Amb el ulls es menge al Leo , l'abraça , el besa , el mira amb carinyo... m'agrada que miren al meu fill així , està sempre arropat per uns ulls amorosos. La Jana ens ha tocat una mica la Viola, tant petita (set anys) i ja va al conservatori. Qué maco tenen sempre el pati, avuí més maco encara quan he vist assomar-se una petita careta de gatet. La taca fa un any, mes o menys, que es va morir i ara ja tenen un altre felí. Sempre fa falta a una casa de poble. Es guapissim . La pobre Trufi també ha d'aguantar les empentes de la seua nova companya.
La visita de la Gina ha sigut curteta , tan apenes em xarrat però m'ha dit algo que m'ha deixat pensant i meditat... que es hora de escriure un rato. Amb ulls melancòlics ens ha dit, disfruteu molt que passa ràpid (hehe, ja ho hem comprovat) fa dos dies que era peque i no t'enrecordes de res per que vas creixent amb el fill i et vas adaptant.
També m'he ficat una mica trista de pensar que açò tant meravellós que estem vivint s'esvaneiria en poc de temps. :( ooooh! deu meu. Això que tant ens ha costat i que tant feliç ens ha fet i tant intensament ens fa viure la vida. ooooh! no.
Porto temps rumiant, veient blogs de supermamis , informació per aqui i per allà... i es clar, jo tenia un blog molt maco on vaig escriure mentres viatjava per Camí de Sant Jaume. No sabia que fer si crear un altre o seguir aquest mateix. He volgut seguir-lo per nostalgia i per saber i reafirmarme en que soc la mateixa Marieta entremaliada. Amb un crio però la mateixa. hehehe... Gracies peque , t'estime molt.
viernes, 10 de julio de 2009
dia 10 julio: El Talladell, en casa
Hola Amigos: tengo muchas ganas de sentarme relajada en frente del ordenardor y contaros con todos los detalles estos ultimos dias . Ha sido una pasada, Galicia, Santiago, albergue San Lazaro, O bradoiro, Conceiros .... uff, tengo un monton de cosas por contar. Mañana os prometo todo el relato y unas cuantas fotos mas. Ahora.... a por la birraaaaa y el festival de jazz de Tarrega!!!!
Un besazo a todos y todas.
Un besazo a todos y todas.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)