viernes, 4 de julio de 2008

4 Juliol 2008


HOLAAA!!!! Ja fa una setmana que estic a casa, que us pensaveu que m'habia perdut pel Camí? o qué anava a enllaçar amb el San Fermin. Bo, la veritat és que estava una "miqueta" feta pols. L'ultim dia em vaig costipar y em sembla que entrí a la Plaça d'Obradoiro amb febre o pot ser sigués el cansament. Estava tan feliç com una perdis que no em donava compte , cada dia que passava les cames ho notaven bastants.
A més com que soc un poc banyuda el diumenge 29 me'n vaig anar a una cursa a la Cerdanya. Buff, quan vaig vore aquelles muntanyes quasi em moro. Bo, us dec una miqueta de historieta del que he fet per les terres del Cid i de les bruixes.

3ºetapa: Viana-Grañon

Un dels dies més especials fou la tercera étapa. Em vaig alçar molt prompte, tan que encara no havia surtit el sol per Viana (foto). Anava soleta direcció a Logroño, en arribar a la ciutat t'entra un sentiment d'angoixa pels cotxes, el ruido i els edificis, però en aquesta ciutat està molt ben senyalitzat i a part de que quasi m'atropella un porsche roig, vaig surtir per un parc molt guapo on la gent a les 7 del matí ja et deia "buen camino".

També es pot trobar art modern al Camí, Qué bonica la meua xiqueta!!
Pel parc on et dirigeixen les fletxes, de vegades hi ha un home amb barba llarga i mirada de boig (en sentit carinyos) que et regala unes galetes, fruita, xarrera i carinyo. Com que jo estic també una miqueta tocà, el vaig passar de llarg i no sé qué em va dir que reculés. Varem fer una xarrada llarga, em va contar un munt de histories sobre el Camí i sobre la vida, Marcelino, com es diu, porta desde l'any 1974 fent el Camí, quasi que viu per ell. Aquest any ja ho habia fet 6 vegades i pel que vaig entendre també viatge a peu per tota la peninsula, un tipo entranyable. Em va regalar la bieira, una pedreta amb la fletxa groga i un anou. Portava un emparrament a sobre meu que no habia fet ni un km i ja em vaig caure. Buff, açò dels pedals automàtics m'ha portat pel camí del calvari, porte el cos baldat de les "osties" que m'he pegat.
Els paissatges de La Rioja i Navarra per on passa el Camí son molt semblants al pla de Lleida, per això vaig elegir aquestes dates, mireu la foto sembla el camp quan vas cap a Agramunt. no??
Aquest dia ja començava a fer caloreta i no com que no vaig ficarme crema fins al migdia vaig patir una miqueta les cremades. Si alguna vegada feu el Camí és molt important la protecció, crema, casco... colzeres si sou tan patoses com jo.
Al meu poble Navarrete, jejeje, vaig coneixer a un pre-jubilat del Banesto. Estava contentissim de fer el Camí, em va regalar un xoriço de Turquia fet amb Melassa i fruits secs. Es va quedar flipat que li adivines que era prejubilat, de banca i a més de Banesto. jejeje. Per qué serà? Papaaaa a vore si t'animes a fer el Camí a tu també.

A mig dia vaig arribar a Santo Domingo de la Calzada i allí m'esperava el "Gran Hermano". Durant tres dies els meus pares em varen vigilar? ajudar? recolzar? de tot un poc, pues no se sap amb un cap tan dur com el meu que se li pot ocurrir. Tot s'ha de dir que pensava que serien un estorvo però com que sols quedavem amb mi quan acabava l'etapa, vaig poder gaudir de la seua companyia i del recolzament , gracies per tot si no vos ho he dit.
En aquesta població vaig esperar unes horetes a que baixes el sol i vaig fer la bona acció del Camí. EM VAIG DESFER DE LA MEITAT DEL PES. Si si, vaig facturar una alforja i la meitat del equipatge. Així va quedar la bici.
Buff! No sabeu com em vaig alegrar. Imagineu que poquet equipatge que portava. És una tortura empenyer la bici amb massa pes. Tres dies van ser suficients, ni que tinga que rentar cada dia la roba. Ara a volaaar!!!
Estava tan contenta que a les 7 de la tarda vaig surtir de Santo Domingo ,decidida a fer uns 20 km fins a Belorado i així pujar al dia següent ben fresqueta el Alto de Pedraja.
Jajaja... sorpresa, no havia fet ni 5 km i en el primer poble que entro em trobe a la parella de italians amb els que me habia trobat moltes vegades des de Roncesvalles, fotense un Rioja, formatge, pernil... i em diuen " Ven, ven, ven, come, bebe..." uffff. Qui va a dir que no, xarrant, xarrant es va fer de nit i em varen fer quedar en la casa rural que havien llogat. Mare meua, si tots els dies son així a l'Agost encara no hauré arribat a Santiago.

4ªetapa: Grañon-Hornillos del Camino
A l'endemà els vaig fer aixecar de nit, sobre les 5, i amb resaca..jajaja... en davant el Camí i la lluna plena, en darrere un sol enorme a punt d'eixir que ens advertia d'un dia molt calurós. Vaig fer 5 km amb ells i em vaig despedir pues cadascú a d'agafar el seu ritme i el seu camí. Ells preferien pujar el Alto de Pedraja per la carretera i jo volia pujar-lo pel camí. (ole tus ovarios, que banyuda que soc) Quina pujaeta, deu meu, hi hagué un moment que vaig baixar de la bici per empenyer-la i un barceloní de a peu em va ajudar... Quan arribes a dalt és precios, vas creuant els "montes de Oca" i entre els arbres no veus la llum. Pel cap volen uns pardals sospitosos espere que no m'aguaiten a mi... Comença la baixa!!! Bestiaaaal!!!
Abans d'arribar a Atapuerca hi ha un poble petit que es diu Agés, ací vaig trobar una mostra d'art modern rupestre del Camí. Jo vaig disfrutar molt. Veiu les fotos

Bo, açò és una xicoteta mostra, el jardí estava ple d'encant a cada racò. Segons la mare de l'artista cada any omple el jardí amb alguna idea descavellant.

A Atapuerca sols vaig parar per menjar el meu bocata de pernil de cada dia i per acomiadarme dels pares. Ciao!!! La baixada bestial continuaaaa!! A mitad baixada eren ja les 12:30 i fotia una calda impressionant, vaig trobar un xabal de Bilbao que coixejava, per fer-li una mica de companyia el vaig acompanyar fins al poble més proper, el pobre estava fet pols dels peus i a l'endemà s'ho deixava per tornar al septembre més preparat. Com tots cansat, rebentat però feliç com una perdis.
L'entrada a Burgos és un asco asco, a més em vaig pegar la reostia, no vaig treure el peu a temps del pedat automatic i em vaig caure a terra. Em vaig asustar una mica, pues vaig comprovar per a que serveix el casc. Consell: no us el tragueu per molt calor que faci.
La Catedral és molt bonica per fora per dins no vaig voler entrar, a les 2 de la tarda prefereixo la Catedral de la cervessa. En un bar del centre em varen donar una gerra ben gran i gel pel colze. En quan va baixar el sol, vaig surtir corrent de la ciutat no sense abans preguntar com es podia surtir d'allí el més aviat possible. Sorpresa!! Resulta que vaig anar a preguntar-li a un senyor que anava en bici i que molt amablement va perdre 30 minuts amb mi per fer-me un recorregut historic-artístic d'una de les zones mé boniques i poc concurrides de Burgos, la Universitat i el Antic Hospital de peregrinos. Quina passada i quina sort que vaig tenir per despedir-me contenta d'aquella ciutat que m'habia rebut tan malament. L'home era professor de Lògica de la Universitat i després de pegar-me la volteta i abans de refugiar-se al seu despaig, em va acompanyar fins la surtida de la ciutat.
No sé qui estava més content, pues ell igual que molts ja havia fet el Camí i el fet de acompanyar-me era com un retrobament amb el seu record, amb el seu Camí.
D'aquí en davant el paissatge es va fer molt, molt monotom. Nada por aqui y nada por allà. Impressionant, pla pla pla més que el pla de Lleida. Em va costar una miqueta però per fí vaig conseguir arribar al albergue de Hornillos . 93 km!! Buff, dutxa ràpida i sopar, sorpresaa! Els italians, oeoeoeoe, "avuí no veureu vi, però si que probareu el paxaran"... Eixa nit vaig anar rapidet a dormir pues als albergues no et deixen surtir més tart de les 10. Com que em costava dormir em vaig ficar a xarrar amb el Javier, el noi de Barbastro que dos jornades després es va afegir al grup.